Testimonis imparables

Em dic Julián, soc de Huelva i tinc 39 anys.

Des de petit he tingut interès i predisposició a les donacions, ja fossin de sang o d’òrgans.

El motiu, encara que soni una mica estrany, és que sempre he pensat que el que em sobra a mi, que ho gaudeixin els altres i així puc ajudar una altra persona.

Així, quan vaig complir els 18, em vaig fer donant de sang i d’òrgans, però no de medul·la, ja que en aquells anys, no hi havia tanta informació com ara. Així i tot, també era un objectiu meu, ja que la meva mare sempre m’explicava la història d’una amiga de la infància, la Magdalena, que va morir a causa de la leucèmia.

Gràcies al centre de donacions de l’Hospital Juan Ramón Jiménez de Huelva, vaig aconseguir tota la informació i atenció pel que fa a la donació de medul·la i no vaig dubtar en donar el pas de fer-me donant.

Va ser anys més tard, quan vaig rebre la trucada de la Isa, i em refereixo a ella d’aquesta manera perquè es va crear un vincle de gairebé amistat, encara que només fos a través del telèfon.

La Isa em va informar que hi havia un possible receptor compatible i em va demanar si volia fer les proves confirmatòries per veure si era compatible. No ho vaig dubtar. Sí!

Després de totes les proves a Sevilla, allà al juliol de l’any passat, es va confirmar la meva compatibilitat i vam quedar en la data per a la donació.

Encara recordo perfectament el dia que havia de començar amb els injectables. Era el dia 9 de setembre, però just el dia abans em va trucar la Isa i em va dir que no es podia fer la donació perquè el pacient no estava en condicions perquè havia patit una recaiguda.

Em vaig posar trist, encara que imagino que no tant com el pacient…. Estava tot tan a prop…

Però això és així, només podia esperar i desitjar que es recuperés. Al cap d’un mes, vaig tornar a rebre una trucada de la Isa: «Julián, vols reprendre la donació? S’han de repetir totes les proves». Jo li vaig contestar «I tant que sí! Per això hi som». I així, vam tornar a repetir-ho tot, amb la il·lusió d’un nen.

A partir d’aquí, tot va anar sobre rodes: l’atenció de la Fundació Josep Carreras, la de l’hospital Virgen del Rocío, la de les doctores, i la de les infermeres i infermers, que també va ser magnífica.

Va arribar el dia 4 de desembre de 2017 (dia que mai no oblidaré), data en què posava el meu granet de sorra per lluitar contra la malaltia.

Va ser un dia inoblidable. Encara avui no sé posar en paraules què se sent, perquè ho vaig fer.

Per a tots aquells que no saben del procés de donació, només els puc dir que no és en absolut dolorós, almenys per a mi, i que, si ho fos, la sensació que se sent quan ho fas faria que ho repetís totes les vegades que fos necessari.

Aquesta és la meva experiència que, tant de bo, tots poguessin explicar, perquè mai no sabrem quan ens pot fer falta. Entre tots VENCEREM la leucèmia. Tots podem aportar el nostre granet de sorra: DONA MEDUL·LA, DONA VIDA.