La Leire va néixer sana i feliç el 3 de desembre de 2016. Al novembre de 2018 va caure, com pot caure qualsevol nen, però el dolent va ser que ella va començar a coixejar. Vam anar a urgències i li van donar un analgèsic per al dolor i ens van dir que fes quatre o cinc dies de repòs.
Després d’aquests dies de recuperació, la Leire continuava coixejant i va començar a tenir febre. Vam haver de tornar a urgències i va ser quan li van realitzar una analítica i ens van dir que havia de quedar-se ingressada perquè els resultats no havien sortit bé. Aquella nit no vaig poder tancar els ulls.
Al matí següent, l’oncòloga es va portar al seu despatx i ens va dir que segurament la nena tenia càncer. En aquell moment ens va caure el cel a sobre… no ens ho podíem creure. La van pujar a la UCIP per fer-li una punció lumbar i va ser quan ens van dir que tenia leucèmia limfoblàstica aguda.
Va estar tres mesos seguits ingressada amb quimioteràpia, aïllada per dos virus i li van haver de posar dos reservoris. Després d’aquells tres mesos li van donar l’alta, i ara tornem a l’hospital per fer la quimioteràpia i les revisions que li corresponen.
Va ser l’ensurt més gran que he tingut a la meva vida, però ella dia a dia demostra que és forta i que pot amb això i tot el que se li posi per davant. Ens està donant una lliçó de vida! Gràcies a la família i a tota la gent que està en aquests moments amb nosaltres i ens ajuda a estar en peu per poder seguir lluitant aquesta batalla. Estem segurs que la guanyarem! Salutacions a totes les famílies que saben què es passar per aquestes situacions.
Molta força per a tots i totes!!