Testimonis imparables

Hola! Soc la Lucía i soc de Bilbao. Tot va començar amb uns dolors en un punt localitzat de l’estómac que no me deixaven portar una vida normal. Després de dos mesos de queixes, metges i proves, només reben la resposta d’una inflamació d’estómac, un 29 d’octubre la meva vida va canviar per complet. M’havien trobat una úlcera gàstrica i en la seva biòpsia un Linfoma no Hodgkin de cèl·lules B gàstric.

Quan falten només 2 setmanes per complir els 18 anys i la vida et dona un cop així de dur, només penses que tot es cau, que no hi ha marxa enrere i la por s’apodera de tu.

Em vaig rapar el cap, em van posar el meu reservori i mà a l’obra. Havia començat la batalla més dura de la meva vida, amb totes les complicacions que comporta: els ingressos, el tromboembolisme pulmonar, els dolors i els milers d’efectes secundaris després de cada sessió. Cada dia em llevava preguntant-me perquè a mi, trobant a faltar els meus cabells, amb por de mirar-me al mirall, però, sobretot, amb por de això no acabés. 

A només dues quimioteràpies d’acabar, i amb bon pronòstic, només penso en tot el camí i en com n’és de dur. Viure això no m’ha tret res, al contrari, m’ha donat esperança, força i ganes de viure, m’ha ensenyat realment el que és la vida i sé que algun dia tot això tindrà cura. Per això, només puc donar ànims a totes les persones que que estiguin passant per algun procés similar. Perquè tots som més forts que qualsevol bitxo! 

Lucía