Testimonis imparables

Hola! Em dic Paula i tinc 26 anys. Al juny de juny de 2018 em van diagnosticar una leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T.

Vaig canviar la universitat i el que pensava que seria la meva primera gran feina, per l’hospital. Semblava tot tan surrealista surrealista … Només feia una setmana que m’havia graduat i tenia el cap ple de grans plans de futur.

La meva primera reacció? Ràbia i impotència. Una noia jove, esportista, sana… Com em podia estar passant això a mi? Recordo que tot va passar molt de pressa, de seguida estava ingressada a l’Hospital Clínic de Barcelona rebent quimioteràpia intensiva cada setmana durant un mes. Vaig tenir sort, ja que el tumor localitzat al meu mediastí, i que gairebé no em deixava respirar, va desaparèixer i les cèl·lules malignes van passar d’ocupar un 76 % de la medul·la òssia a menys d’un 2 %. Però tot es va torçar quan em van detectar una mutació d’un gen que podria reproduir la malaltia en un futur. La meva única salvació era un trasplantament de medul·la òssia d’un donant no emparentat, ja que el meu germà només era un 50 % compatible amb mi.

Al cap de dos mesos i poc, el Registre de Donants de Medul·la Òssia de la Fundació Josep Carreras va trobar un donant compatible per a mi a l’estranger. I el 16 de gener de 2019 es va fer la màgia Però per a mi aquí va començar la veritable batalla, tant física com psicològica. Recuperar totes les forces que havia perdut durant el procés, amb una medul·la nova i dèbil i amb un risc més gran d’infeccions o rebuig, i acceptar els efectes secundaris, tant els que poc a poc van anar marxant com els que es van quedar. Va ser dur i difícil, però amb paciència i resiliència gairebé tot s’aconsegueix.

Agraeixo cada dia a la vida per tenir la família i amics que tinc (crec que, si hagués pogut triar els meus pares, els hagués triat a ells de nou), per haver nascut on he nascut i tenir la sort d’estar envoltada de professionals com els del Clínic, a ells sí que se’ls ha de cuidar més. Des d’aquí vull enviar una forta abraçada a totes les persones que esteu passant pel que jo he viscut i donar ànims a totes les famílies i amics dels pacients, perquè sou imprescindibles. A totes aquestes persones, avui us dic que més fortes del que us penseu, perquè tot passa i tot arriba: paciència i molta reliència.