Testimonis imparables

Hola! Soc la Pilar, tinc 32 anys. Un mes després de casar-me amb el Thomas, l’amor de la meva vida, el 2019, em van diagnosticar leucèmia aguda. Just acabàvem de tornar del viatge de noces.

Durant les cinc setmanes que vaig estar aïllada, els canvis físics van ser constants i, tot i que vaig sentir molta tristesa després del xoc inicial, vaig intentar no perdre el somriure. El meu marit va estar sempre al meu costat.

Des del principi, els metges ens van dir que necessitaria un trasplantament de medul·la òssia i, gràcies a Déu, la meva única germana, la meva germana petita, és idèntica a mi i va poder ser el meu salvavides. Va ser la primera vegada que vam plorar d’alegria.

Durant les 5 setmanes d’aïllament, la meva família va ser al peu del canó, i això va ser molt important per a mi. Ells sempre han estat allà acompanyant-me en tot aquest dur tràngol. També alguns amics íntims em feien visites i això m’ajudava a pensar en altres coses. Tinc molta sort de tenir a tant gent bona al meu voltant. Durant el període d’hospitalització em vaig posar a pintar mandales i em relaxava molt, tant a l’hospital com després a casa. És una afició que tenia oblidada per manca de temps.

La tornada a casa va ser molt rara perquè tot era al seu lloc, però la meva vida havia canviat i els meus dies no tenien res a veure amb els d’abans. En comptes d’anar a treballar, anava a l’hospital. Sortir al carrer no tenia l’emoció que tenia abans. Poc a poc t’acostumes i, novament, gràcies a la família i als amics, els dies es van fent més suportables. Gràcies a ells no vaig perdre el somriure i les ganes de lluitar. Gràcies també a l’equip d’hematologia de l’Hospital la Paz de Madrid, que és impressionant. Des del principi, tot l’equip mèdic, d’infermeria, d’auxiliars, de neteja i els voluntaris de l’AECC (gràcies especialment al Javier) ens va tractar amb moltíssim afecte.