La Fundació Josep Carreras se suma al Dia Mundial de la Malaltia de l’Empelt contra Receptor (MECR)

  • Aquest dissabte 17 de febrer del 2024 se celebra per primera vegada el Dia Mundial de la Malaltia de l’Empelt contra Receptor (MECR), una complicació comuna en els trasplantaments de medul·la òssia d’un donant. Passa entre el 30 i el 70% dels pacients.
  • La Dra. Rocío Parody, membre de la direcció mèdica de la Fundació Josep Carreras i directora mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació, ha participat a la Jornada EICRc 360º que ha tingut lloc al Congrés dels Diputats.
  • A la jornada s’ha presentat el document EICRc 360º, elaborat per un grup de pacients i l’aval d’experts multidisciplinaris com la Dra. Parody. Aquest document prioritza, entre d’altres, el desenvolupament de biomarcadors diagnòstics, la millora de l’aproximació multidisciplinària i l’estandardització de l’abordatge d’aquests pacients.
  • La Fundació Josep Carreras, en col·laboració amb SANOFI, també està elaborant el primer Manual pràctic sobre la Malaltia Empelt contra Receptor per a pacients i cuidadors, així com material audiovisual per donar més veu a aquesta complicació. Tot aquest material estarà disponible properament a l’entrada del blog de la Fundació.

Avui dissabte 17 de febrer se celebra per primer cop el Dia Mundial de la Malaltia de l’Empelt contra Receptor (MECR). La MECR és una complicació que pot passar després d’un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics (procedent d’un donant), cosa que es coneix popularment com un “trasplantament de medul·la òssia d’un donant”. Aquest tractament constitueix l’única opció curativa en molts casos de càncers de sang com la leucèmia. La MECR succeeix entre el 30 i el 70% dels pacients i, malgrat els avenços científics, continua sent la principal causa de morbiditat i mortalitat en els pacients trasplantats.

Per aquest motiu, la Fundació Josep Carreras se suma a la divulgació i el coneixement d’aquesta complicació a través de diferents accions desenvolupades amb la col·laboració de SANOFI.

Dimarts passat dia 13, la Dra. Parody,membre de la direcció mèdica de la Fundació Josep Carreras i directora mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), va participar en la primera jornada organitzada per l’Associació de pacients de Limfoma, Mieloma , Leucèmia i Síndromes Mieloproliferatives (AEAL) amb el suport de Sanofi, al Congrés dels Diputats.

Aquest esdeveniment tenia com a objectiu principal posar de manifest els reptes als quals s’enfronten els pacients amb Malaltia de l’Empelt contra Receptor Crònica, la principal complicació després d’un trasplantament de medul·la òssia.
La Dra. Rocío Parody, en representació de la Fundació Josep Carreras i la Dra. Dolores Hernández, en representació de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) van compartir les principals conclusions de la Cimera Internacional en Trasplantament organitzada per l’ONT el mes de novembre passat. Totes dues van posar de manifest el camí a seguir per avançar en la donació i el trasplantament d’òrgans, teixits i cèl·lules a nivell global per als propers deu anys, així com les seves implicacions en el trasplantament de medul·la.

*Si vols veure la gravació de la jornada clica AQUÍ

La MECR

La MECR és una complicació per la qual, després del trasplantament, les cèl·lules trasplantades reconeixen el receptor (al pacient) com a estrany i l’ataquen de diferents formes i intensitat. Al trasplantament a partir d’un donant de progenitors hematopoètics, les cèl·lules del donant constituiran el nou sistema immune del pacient. És per això que, en aquest tipus de trasplantament, seran les cèl·lules del donant “les que puguin rebutjar” les cèl·lules del receptor i, per això, és essencial que donant i receptor tinguin un genotip idèntic. Es tracta de la combinació HLA, els antígens leucocitaris humans.

Quan parlem de “rebuig” després d’un trasplantament, a l’imaginari col·lectiu hi ha el trasplantament d’òrgans sòlids, un procés en què el sistema immunitari del receptor d’un trasplantament ataca l’òrgan trasplantat. Seria el cas d’un trasplantament de fetge, de ronyó, etc… En el cas de la medul·la òssia, és al revés. És “l’òrgan trasplantat” en aquest cas, un teixit (la medul·la òssia) la que detecta que “aquest cos no és el seu”. Per això, la MECR s’anomena així: Malaltia de l’Empelt contra Receptor.

La MECR aguda i crònica

La MECR pot passar de forma aguda i ràpida (habitualment en els primers 3 mesos després del trasplantament) o crònica. No tots els pacients tenen MECR aguda i/o crònica. Poden desenvolupar un o els dos tipus o cap. Cal destacar que, de vegades, no és tan fàcil diferenciar la MECR aguda de la crònica ja que se “solapen”.

Els tres òrgans clàssics que es poden veure afectats per la MECR aguda són, per ordre de freqüència: la pell, el tracte gastrointestinal i el fetge. Sovint, els pacients presenten febrícula o febre precedint l’inici dels símptomes de MECR aguda.

La MECR crònica pot aparèixer com a extensió de la MECR aguda, després d’un interval lliure de malaltia o sense precedent agut. Els símptomes de la MECR crònica poden limitar-se a un sol òrgan o estar disseminats. Tot i això, es considera una malaltia multisistèmica. És per això que la implicació d’altres especialistes (dermatòleg, oftalmòleg, pneumòleg, digestòleg, ginecòleg, uròleg…) és molt important.

De manera més habitual, a la MECR crònica els principals òrgans afectats són la pell, la boca, els ulls, els pulmons, el fetge i les articulacions. En general, no són afeccions que posin en risc la vida del pacient, però impacten de manera molt important en la qualitat de vida del pacient.

La incidència de la MECR crònica és molt variable (30-80%). La incidència en nens és menor i augmenta en funció de l’edat del pacient. Entre els factors de risc per tenir la MECR crònica destaquen l’ús de sang perifèrica com a font de progenitors, el tipus de donant i el grau de disparitat HLA, l’edat del donant i haver patit una MECR aguda prèvia. Generalment, la MECR crònica apareix entre 3 mesos i 2 anys després del trasplantament, però pot sorgir abans o, com hem dit anteriorment, “solapar-se” amb una MECR aguda.

Els principals factors de risc per desenvolupar MECR crònica són:

  • haver desenvolupat anteriorment MECR aguda.
  • la disparitat de l’HLA entre donant i receptor*
  • l’edat del pacient
  • que la donació hagi estat mitjançant sang perifèrica

Els reptes de la investigació

Habitualment moltes de les àrees de recerca en hemopaties malignes estan lligades a entendre els processos pels quals es desenvolupen aquestes malalties: leucèmies, limfomes, mieloma múltiple… Però és fonamental enfocar línies de recerca també a preservar la qualitat de vida després d’un tractament com un trasplantament de medul·la òssia.

A l’abordatge actual d’aquesta patologia, les opcions de tractament continuen sent limitades. Així, el tractament de primera línia consisteix en immunosupressors i corticoesteroides, amb una taxa de resposta entre el 50% i el 60%. Aproximadament la meitat dels pacients que reben corticoides no respondran al tractament o recauran en intentar retirar la medicació, i necessitaran una segona línia de tractament. Val a dir que aquests pacients tenen una immunosupressió important i, a més, poden tenir altres complicacions greus a més de la MECR crònica.

A causa de la freqüència i l’impacte de la MECR en el pacient trasplantat, i que després del tractament de primera línia ni hi ha un consens uniforme ni tots els pacients responen adequadament, aquesta malaltia té un ampli camp de recerca tant per prevenir-la com per tractar-la. Igualment hi ha estudis dirigits als factors de risc més específics que els ja coneguts, com poden ser marcadors en sang que siguin predictors per al pacient de desenvolupar la malaltia, però aquests darrers no estan encara tan avançats i sobretot a la pràctica clínica no són fàcils d’instaurar.

* 3 de cada 4 pacients que necessiten un trasplantament de medul·la òssia compatible, no disposen d’un donant entre els seus familiars. En aquests casos, a Espanya, és el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), programa de la Fundació Josep Carreras que, en coordinació amb l’Organització Nacional de Trasplantaments i les comunitats autònomes, cerca un donant HLA compatible arreu del món. Entre els més de 40 milions de donants de medul·la òssia disponibles als registres internacionals. Per tenir una “compatibilitat idèntica”, el donant i el receptor hauran d’haver heretat el mateix conjunt d’antígens (el sistema HLA) de cadascun dels pares.

¡GRACIAS A SANOFI PER SER IMPARABLES CONTRA LA MECR!

Primera conferència d’alt nivell sobre la discriminació financera dels supervivents de càncer a Brussel·les

Avui, 15 de febrer del 2024, se celebra a Brussel·les, la primera conferència d’alt nivell sobre el dret a l’oblit oncològic que pateixen molts supervivents de càncer en matèria de productes financers i d’assegurances.

Aquest esdeveniment té com a objectiu abordar els desafiaments financers a què s’enfronten els supervivents de càncer, així com accentuar la importància de disposar d’un codi de conducta comú entre països de la Unió Europea. Entre els participants, destaquen els ministres de Sanitat i Economia de Bèlgica; els comissaris europeus de Salut i Seguretat Alimentària, i de Serveis financers; membres jurídics del Tribunal Europeu dels Drets Humans; supervivents de càncer; responsables polítics nacionals i de la Unió Europea, i representants de companyies d’assegurances. Tots ells discutiran els obstacles per obtenir assegurances o préstecs i compartiran les millors pràctiques per eliminar la discriminació contra els supervivents de càncer a la Unió Europea.

La Fundació Josep Carreras participa activament en aquesta jornada amb la contribució d’Elordi García Insausti, supervivent d´una leucèmia aguda i Alexandra Carpentier, responsable del Programa d´Experiència del Pacient de la Fundació i membre de la comissió executiva de la Federació Catalana d´Entitats contra el Càncer (FECEC). Aquesta última plantejarà els reptes que suposa l’aplicació del Reial decret llei per regular el dret a l’oblit oncològic que es va aprovar a Espanya el 29 de juny del 2023.

Aquest esdeveniment europeu ha estat organitzat per l’associació Ending Discrimination Against Cancer Survivors, amb el suport de Fonds Cancer, la Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica, i sota els auspicis de la Presidència belga del Consell de la Unió Europea.

Més informació a: https://endingdiscrimination-cancersurvivors.eu/high-level-conference-on-ending-financial-discrimination-against-cancer-survivors/

Una nueva inmunoterapia contra el mieloma múltiple muestra en el laboratorio más efectividad que la CAR-T ya en uso

La reciente investigación del laboratorio del Dr. Pablo Menéndez, del Instituto Josep Carreras, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) y del Hospital Universitario 12 de Octubre muestra cómo una nueva inmunoterapia contra el mieloma múltiple basada en las células puñal es más efectiva en el laboratorio que la CAR-T actual.

La inmunoterapia está mejorando ya las opciones de tratamiento en muchos cánceres, pero los grupos de investigación siguen explorando formas de potenciar el sistema inmune del organismo y dirigirlo contra el tumor.

Investigadores del Instituto de Investigación contra la Leucemia Josep Carreras, el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) y el Hospital Universitario 12 de Octubre han desarrollado una nueva inmunoterapia contra el mieloma múltiple que ha demostrado, en el laboratorio, ser más efectiva que la inmunoterapia que se emplea ahora de manera preferente.

La nueva inmunoterapia se basa en las llamadas células puñal, por su acrónimo en inglés, células STAb. Ha sido probada solo en modelos experimentales, por lo que aún debe superar ensayos clínicos en humanos y por tanto pasarán al menos dos años antes de que llegue a la clínica.

En el trabajo, publicado en la revista Science Translational Medicine, han participado las doctoras Clara Bueno y Aida Falgas, del grupo de Biología de células madre, leucemia del desarrollo e inmunoterapia, y ha sido coordinado por el Dr. Luis Álvarez-Vallina, jefe de la Unidad de Investigación Clínica en Inmunoterapia del Cáncer H12O-CNIO. Se trata de una colaboración de esta unidad con el Instituto Josep Carreras; el Hospital Clínic de Barcelona; y las Universidades de Salamanca y Complutense de Madrid.

Células ‘puñal’
El mieloma múltiple es el segundo cáncer hematológico más común en adultos, solo por detrás de los linfomas. En 2020 se diagnosticaron 176.404 nuevos casos de mieloma múltiple en todo el mundo y su incidencia se estima en 1,78 por cada 100.000 habitantes.

“En los últimos años estos cánceres se están empezando a tratar con inmunoterapia de células CAR-T -explica Luis Álvarez-Vallina-, que han supuesto una mejora sustancial respecto a las herramientas terapéuticas que existían antes. A pesar de ello, y aunque los pacientes tienen ahora supervivencias más prolongadas, se trata de una enfermedad en la que una proporción importante de pacientes recae, por lo que son necesarios tratamientos para las recaídas”.

Ventajas frente a la CAR-T convencional
El tratamiento con células CAR-T, cuyo nombre completo es terapia de células T con receptores quiméricos de antígenos (abreviado como CAR-T por el nombre en inglés), consiste en modificar en el laboratorio las células inmunitarias linfocitos T (los glóbulos blancos) de la persona enferma para que sean capaces de reconocer y combatir las células tumorales.

La investigación ha comparado este tratamiento con otra inmunoterapia celular basada en las células puñal o STAb-T, y que puede considerarse una evolución de las terapias con células CAR-T. En ambos casos, las células modificadas en el laboratorio reconocen un mismo antígeno, llamado BCMA, que solo está presente en las células tumorales. De esta forma las células modificadas se dirigen y atacan solo a las células de cáncer.

El estudio que ahora se presenta en Science Translational Medicine muestra que las células STAb-T superan a las CAR-T en que logran que otras células T del organismo, que no han sido modificadas, también combatan a las células cancerígenas, amplificando así el efecto de la terapia.

Además, las STAb-T superan un elemento que en cambio frena a las CAR-T. En algunos pacientes con mieloma múltiple el antígeno BCMA –que identifica a las células tumorales– se encuentra en forma soluble cuando hay mucha carga tumoral. Sucede que el hecho de que el antígeno sea soluble impide la actividad de las células CAR-T, pero no afecta a las STAb-T, según muestra la investigación ahora publicada.

Memoria inmunológica
“Por último, también demostramos que las células STAb-T generan memoria inmunológica”, asegura Álvarez-Vallina. Tras recrear la enfermedad en los animales modelo y tratarles con células STAb-T, el equipo obtuvo células de diversos órganos, fundamentalmente bazo y médula ósea, y observaron la generación de células STAb-T de memoria.

“Esto es muy importante -explica Álvarez-Vallina- porque sabemos que la persistencia de las células CAR-T en el organismo, es decir la memoria inmunológica, se relaciona con la amplitud del efecto antitumoral y, por lo tanto, con un mejor control de la enfermedad. Que hayamos demostrado que en la inmunoterapia STAb-T también se genera células memoria probablemente está indicando que podríamos tener un control a largo plazo de la enfermedad en los pacientes tratados”.

El grupo de investigación aspira a hacer un ensayo clínico en colaboración con el Hospital Universitario 12 de Octubre para tratar a personas con mieloma múltiple con esta nueva inmunoterapia STAb-T.

Investigadors de l’Institut Josep Carreras proven un cribratge genètic assequible i fiable per pacients amb leucèmia

Investigadors del grup de Síndromes Mielodisplàstiques (SMD) de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han provat amb èxit un nou mètode per determinar variants genètiques relacionades amb el càncer en mostres agrupades de pacients. El nou mètode representa una millora respecte a l’actual, basat en la tecnologia de seqüenciació de nova generació, ja que ofereix una solució rendible pel diagnòstic dels pacients amb càncer.

Més del 90% dels pacients diagnosticats de SMD són portadors de variants genètiques en el seu ADN que fan que siguin especialment susceptibles al càncer o que directament el promouen. Per això, en les últimes dècades, la comunitat internacional d’investigadors ha intentat desxifrar les variants genètiques més rellevants per a cada tipus de càncer i com es pot utilitzar aquest coneixement per tractar als pacients de forma més eficaç.

En aquest sentit, els coneixements moleculars s’utilitzen en la pràctica clínica no sols en el diagnòstic del càncer, sinó també en les pautes de tractament. En els SMD, la metodologia que s’utilitza preferentment per desxifrar les alteracions genètiques és la seqüenciació de nova generació multiplexada (tNGS en les seves sigles en anglès). No obstant això, la tNGS és cara i tècnicament complexa i, per tant, de moment no pot considerar-se un estàndard internacional quan cal analitzar grans quantitats de mostres.

Per abordar aquest problema, un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras ha estat provant en pacients amb SMD una metodologia alternativa que combina la seqüenciació de nova generació i la seqüenciació clàssica d’ADN de Sanger, una tecnologia molt més econòmica. L’equip, liderat pel Dr. Oriol Calvete i supervisat pel Dr. Francesc Solé, va plantejar la hipòtesi que l’agrupació de mostres de diferents pacients amb SMD permetria detectar amb precisió les mutacions característiques mitjançant tNGS, malgrat l’efecte de dilució.

En una publicació recent a la revista científica Biomedicines, l’equip va demostrar que l’agrupació de mostres de pacients amb SMD tenia poc impacte en la sensibilitat de la tNGS i que es podien processar amb èxit fins a 4 mostres en un sol experiment, sense perdre qualitat en els resultats. Després de la identificació de qualsevol variant genètica preocupant en el pool, l’avaluació precisa del pacient portador de la variant pot resoldre’s fàcilment mitjançant seqüenciació directa pel mètode Sanger, una tecnologia fiable i assentada des de fa temps que és més de vint vegades més econòmica que la tNGS.

Aquesta experiència pilot en pacients amb SMD demostra que el cribratge assequible de variants genètiques relacionades amb el càncer és possible en un gran nombre de mostres, mantenint la precisió de la seqüenciació de nova generació. D’aquesta manera, s’obre la porta a l’adopció generalitzada del cribratge genètic precís i fiable de pacients, a nivell internacional, permetent una millor estratificació dels pacients i ajudant els clínics a triar la millor opció de tractament.

Descobreixen com predir si pacients amb leucèmia seran sensibles a fàrmacs epigenètics

Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderats pel grup d’Epigenètica del Càncer, dirigit pel Dr. Manel Esteller, han descrit en resolució single-cell els efectes de la quimioteràpia a la medul·la òssia de pacients amb síndrome mielodisplàstica. Els resultats ajuden a comprendre millor quines poblacions cel·lulars són més sensibles a la azacitidina, un fàrmac epigenètic, i ofereixen pistes valuoses sobre com tractar les recaigudes després del tractament.

Les alteracions de les modificacions químiques que controlen l’expressió dels gens, conegudes com epigenètica, han demostrat ser una de les propietats més típiques de tots els tumors humans. Aquesta constatació ha portat al desenvolupament d’una recerca farmacològica molt intensa per trobar medicaments que actuïn a aquest nivell contra el càncer. Avui hi ha nou fàrmacs epigenètics aprovats per al seu ús en oncologia, especialment en leucèmies, limfomes i tumors de les parts toves. Tot i això, un misteri es manté: Per què alguns d’aquests pacients responen clínicament a aquests compostos mentre que en altres casos mostren resistència a la seva acció?

Un recent article firmat pel Dr. Ignacio Campillo i Marta Casado, investigadors del grup d’Epigenètica del Càncer, liderat per Dr. Manel Esteller,director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, professor de recerca ICREA i catedràtic de genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, dona la primera resposta a aquesta pregunta en mostrar com la persistència de determinades cèl·lules tumorals, portadores de mutacions específiques, s’associa a la manca de benefici clínic d’aquests principis farmacològics.

La recerca, publicada a la revista Cancer Research Communications, la revista oficial de la American Association for Cancer Research (AACR) per la publicació ràpida de resultats d’interès, és un esforç conjunt de diversos grups de l’Institut Josep Carreras, entre ells les especialistes en single-cell, Dra. Elisabetta Mereu i Dra. Caterina Mata, i els investigadors clínics Dra. Lurdes Zamora, Dra. Blanca Xicoy, Dr. Gaël Roué i Dr. Franscesc Solé.

“Vam decidir focalitzar el nostre estudi en un tipus de càncer de la medul·la òssia, on es formen les cèl·lules sanguínies de la leucèmia, anomenat síndrome mielodisplàstica, perquè l‘opció de tractament és un fàrmac epigenètic anomenat azacitidina, un inhibidor de la metilació de l’ADN. Vam estudiar què passava a nivell de l’ADN i les proteïnes en milers de cèl·lules separades d’aquests pacients en dos punts temporals: abans i després de rebre la teràpia epigenètica”, explica Dr. Esteller sobre la recerca.

“Vam aconseguir caracteritzar més de 30 subtipus cel·lulars i 50 gens, observant que els pacients a qui el tractament farmacològic feia efecte posseïen un perfil particular a nivell de cèl·lula individual: presentaven un descens del nombre de mutacions a les cèl·lules mare progenitores i en granulòcits i monòcits immadurs. Això permet suposar que si no eliminem aquestes cèl·lules primitives alterades, que apareixen aviat durant el procés tumoral, la teràpia té poques possibilitats d’èxit.

La bona notícia per als pacients resistents al fàrmac epigenètic és que hem detectat que algunes de les noves mutacions que apareixen ara poden ser diana d’altres medicaments dirigits especialment contra elles. Com si fos el joc del gat i el ratolí entre el metge i el càncer, la fortalesa del tumor contra un fàrmac li genera vulnerabilitat davant d’un altre medicament.

D’aquí ve la importància dels estudis moleculars a nivell de single-cell que permeten predir no només el pronòstic de la malaltia sinó també a què pot ser sensible aquesta leucèmia”, conclou l’investigador.

La recerca ha rebut finançament del Ministeri de Ciència i Innovació espanyol, la Marie Skłodowska-Curie Action, la Fundació CELLEX i la Fundació “La Caixa”, entre d’altres.

Es detecta inestabilitat cromosòmica a la leucèmia infantil de cèl·lules B

Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han demostrat per primera vegada la presència d’inestabilitat cromosòmica a la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B infantil. Es tracta d’una característica coneguda per exercir un paper important en la progressió del càncer i molt relacionada amb la supervivència del pacient. Identificar adaptacions cel·lulars per fer front als seus conseqüents defectes genètics, especialment a la maquinària de la divisió cel·lular, podria ajudar a idear noves estratègies contra la malaltia.

En la recerca, publicada recentment a la revista EMBO Molecular Medicine, han participat investigadors del laboratori del Dr. Pablo Menéndez de l’Institut Josep Carreras i d’altres institucions espanyoles com l’Hospital Clínic, Sant Joan de Déu, l’Hospital Verge de la Arrixaca i la Universitat de Castella-la Manxa, així com grups de Països Baixos, França, Itàlia i els Estats Units. Va ser coordinat pel Dr. Oscar Molina, científic emergent de l’Institut Josep Carreras.

Quan es tracta de cromosomes, tant l’abundància com la manca són un problema. Cada cèl·lula humana té el seu propi conjunt de 46 cromosomes que comprenen tota la informació genètica que necessita per viure i comportar-se adequadament dins del seu teixit.

El delicat equilibri entre els 20.000 gens que hi ha en aquests 46 cromosomes és tan important que fins i tot guanys o pèrdues modestes poden donar lloc a malalties. Se sap que les cèl·lules canceroses presenten una àmplia gamma d’anomalies en el nombre de cromosomes, generalment generades per la inestabilitat cromosòmica (INC).

Durant el seu frenesí de proliferació, les cèl·lules canceroses perden el control sobre els seus cromosomes i tendeixen a perdre’n o guanyar-ne alguns, deixant cèl·lules amb números aberrants que no corresponen als 46 habituals. Els científics les denominen cèl·lules aneuploides i són un dels trets distintius del càncer, els anomenats Hallmarks of Cancer. Encara que la INC és un tret comú en el càncer, es coneixia poc sobre ella en el marc de la leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B infantil (LLA-B infantil), el càncer pediàtric més freqüent que mostra altes freqüències de aneuploïdia.

Entendre si aquesta aneuploïdia està associada a la INC en curs, i si això té alguna cosa a veure amb la progressió futura de la malaltia en termes de supervivència, podria donar als clínics noves eines per tractar als pacients en el futur. L’inconvenient és que determinar la INC en cèl·lules leucèmiques és complicat, perquè aquestes cèl·lules es neguen a expandir-se fora de l’organisme, i això redueix el nombre d’experiments que poden realitzar els investigadors. Mitjançant la seqüenciació del genoma complet més capdavantera de single-cell, l’equip del Dr. Molina va demostrar que efectivament existeix inestabilitat cromosòmica en mostres primàries procedents de pacients, i que aquesta INC era major en les cèl·lules aneuploides que en les cromosòmicament normals.

De fet, els valors més alts d’INC es van observar en el grup de pacients amb pitjors resultats de la malaltia a causa de la capacitat de les cèl·lules tumorals a viure més temps i, sovint, resistir als fàrmacs contra el càncer. No obstant això, aquesta era només una imatge estàtica i l’equip volia comprendre la dinàmica de la inestabilitat cromosòmica en la LLA-B infantil. Per això van decidir implantar cèl·lules leucèmiques en un tipus molt especial de ratolins, per reproduir la malaltia i estudiar-la com si es tractés de pacients humans.

Els resultats van confirmar la presència d’INC a cèl·lules aneuploides de LLA-B infantil que creixien en ratolins i van revelar que els tumors es desenvolupaven de tal manera que només aquells que mantenien una INC sota uns límits raonables eren capaços de sobreviure i desenvolupar la malaltia. Un model matemàtic de progressió del càncer va corroborar les troballes i va oferir noves hipòtesis sobre com podien establir-se aquests límits en les cèl·lules canceroses.

Masses alteracions fan que la cèl·lula no pugui viure, la qual cosa sol desencadenar el seu propi programa d’autodestrucció. Una anàlisi proteòmica de les diferents poblacions cel·lulars del tumor va demostrar que aquelles que sobrevivien presentaven un conjunt específic d’alteracions protectores a la maquinària de divisió cel·lular que les feien insensibles als canvis lleus en el número cromosòmic, la qual cosa els permetia viure més temps i seguir el ritme de la malaltia alhora que resistien els tractaments contra el càncer, que solen atacar la segregació cromosòmica.

En general, la identificació de la INC en la leucèmia LLA-B infantil i la comprensió de com es relaciona amb la supervivència global és una troballa clau que serà decisiva en el futur per avaluar el risc d’un pacient i, per tant, la seva via terapèutica.

A més, els errors trobats a la maquinària de divisió cel·lular obren la porta a trobar noves dianes terapèutiques i desenvolupar un nou conjunt de fàrmacs contra el càncer per evitar que les cèl·lules s’adaptin a la inestabilitat del genoma i, finalment, morin.

La recerca ha estat finançada, entre altres, per la Fundació Josep Carreras, l’Obra Social La Caixa, el Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya/Unió Europea NextGenerationEU i una beca personal de l’Associació Espanyola Contra el Càncer al Dr. Molina.

El Dr. Francesc Solé, cap del grup de síndromes mielodisplàstiques de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, coordina el primer monogràfic mundial sobre genòmica dels càncers hematològics poc freqüents

El Dr. Francesc Solé, investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, ha coordinat la publicació d’aquest primer monogràfic sobre genòmica i malalties oncològiques de la sang poc freqüents. Aquest treball posa el focus en tot allò que la genòmica pot aportar en el diagnòstic, pronòstic i tractament més efectiu d’un càncer oncohematològic rar.

La genòmica estudia els canvis genètics que defineixen una malaltia. Cada una va associada a un canvi genètic diferent. Quan són malalties freqüents, és fàcil detectar el canvi genètic i conèixer el seu paper en el curs clínic de la malaltia, però quan són malalties rares costa molt determinar els gens claus per definir-les i determinar el seu pronòstic.

Aquest monogràfic, dirigit a la comunitat científica i als professionals sanitaris, aglutina els darrers coneixements sobre la genètica d’aquestes malalties rares, incorporant taules i gràfiques que reforcen la exposició de cada una d’elles.

Per tal d’elaborar aquest compendi, el Dr. Solé va contactar amb els investigadors més rellevants a nivell nacional i internacional de cada una de les malalties que conformen el projecte, com la leucèmia limfoblàstica T de l’adult, la leucèmia mielomonocítica crònica juvenil, la leucèmia de cèl·lules plasmàtiques, leucèmia de cèl·lules peludes, etc.

Per cada una d’elles, els autors expliquen el valor diagnòstic, pronòstic i el tractament adient.

El monogràfic consta de 14 capítols i n’hi ha 4 que han estat elaborats per investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

El Dr. Francesc Solé, que dirigeix el grup de síndromes mielodisplàstiques (SMD), ha abordat un subtipus de SMD amb deleció 5q. En aquest cas, als cromosomes els manca una part del cromosoma 5. Es tracta d’un subtipus poc freqüent i passa més sovint en dones d’edat avançada. Són pacients candidats a rebre un tractament que dona resposta en el 70% dels casos.

El grup de Biologia de cèl·lules mare, leucèmia de desenvolupament i immunoteràpia dirigit pel Dr. Pablo Menéndez ha publicat les darreres novetats de la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació t(4;11) que té origen prenatal i afecta menys de 10 infants cada any a Espanya. És una malaltia de mal pronòstic i el seu tractament és molt agressiu. L’article es centra en un subtipus molt menys freqüent. Es tracta de pacients que tenen un nombre de cromosomes molt baix, quasi la mitat del que es troba en una cèl·lula normal. Aquests pacients tenen un curs agressiu i en l’article es comenten les opcions terapèutiques actuals.

El grup del Dr. Josep Maria Ribera sobre la leucèmia limfoblàstica aguda en adults té una vessant que lidera la Dra. Eulàlia Genescà en què investiguen les leucèmies limfoblàstiques agudes T que representen un 25% de les leucèmies agudes en adults. És el més complex i heterogeni a escala genètica, amb un pronòstic desolador. L’experiència del grup en aquesta malaltia ha permès escriure un article que serà referent per a definir el paper clínic de la genòmica en aquesta malaltia.

Així mateix, el monogràfic també tracta la leucèmia mielomonocítica juvenil a través d’un capítol liderat per la Dra. Laura Belver.. Aquesta malaltia afecta a infants de 2 o menys anys i representa de 5 a 10 casos l’any a Espanya. Un dels objectius de la Dra. Belver és entendre millor quines són les alteracions genètiques que la produeixen, i ajudar a aconseguir una taxa de curació més elevada.

Amb aquest monogràfic els professionals podran conèixer els darrers avenços de determinades malalties oncològiques de la sang poc freqüents i els ajudarà en el diagnòstic i tractament dels pacients afectats. Estem segurs que el monogràfic serà de gran ajut als hematòlegs que hagin d’abordar el diagnòstic i tractament d’un pacient amb algun d’aquests càncers hematològics rars.

OneChain Immunotherapeutics aconsegueix la designació de Medicament Orfe als Estats Units per a una teràpia CAR-T contra un agressiu subtipus de leucèmia de cèl·lules T

OneChain Immunotherapeutics (OCI), spin-off de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, participada per Invivo Ventures, CDTI-Innvierte (Ministeri d’Indústria) i la Fundació Josep Carreras ha aconseguit una nova fita a escala internacional.

El producte OC-1 acaba de rebre la designació de Medicament Orfe per part de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) per al tractament d’un subtipus de leucèmia.

L’obtenció d’aquesta designació confirma la necessitat de nous tractaments per als pacients amb leucèmia limfoblàstica aguda de tipus T, i reforça el potencial d’OC-1 com a opció terapèutica per als pacients que no responen a les teràpies actuals.

OC-1 és un CAR-T dirigit a l’antigen CD1a, una proteïna present als tumors de pacients amb leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T cortical, un subtipus de leucèmia agressiu i amb escasses opcions terapèutiques. Un CAR-T és un tractament que consisteix a extreure les cèl·lules T del pacient (les encarregades de la defensa del nostre organisme), modificar-les al laboratori i tornar-les a infondre al pacient.

Per a aquests pacients, la primera línia de tractament sol ser efectiva, però el pronòstic per a aquells que no responen a les teràpies existents és molt desfavorable.

La designació de Medicament Orfe es concedeix a fàrmacs i productes biològics destinats a tractar, diagnosticar o prevenir malalties que afecten menys de 200.000 persones als Estats Units.

er obtenir aquesta designació, a més de presentar les dades de prevalença de la malaltia, cal justificar la necessitat de nous tractaments i presentar les dades del producte que demostrin que pot ser una nova alternativa terapèutica.

Aquest és un pas crucial al camí d’OCI perquè brinda esperança als pacients que no compten amb altres opcions terapèutiques.

Aquest reconeixement a OC-1 se suma a la designació que ja va rebre per part de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) el 2021, totes dues atorgades a partir de dades preclíniques sòlides que donen suport a l’eficàcia i la seguretat del tractament.

La companyia va iniciar l’assaig clínic CARxALL el gener del 2023 per avaluar la seguretat i l’eficàcia del producte en pacients amb leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules T cortical sense alternativa terapèutica.

Aquests èxits són un testimoni de l’avenç de la companyia i del potencial del seu enfocament per tractar neoplàsies malignes.

Investigadors de l’Institut Josep Carreras creen un model de leucèmia infantil mitjançant edició gènica

Investigadors de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) han aconseguit recrear les alteracions genètiques clau d’un subtipus especialment complicat de leucèmia limfoblàstica aguda infantil en cèl·lules humanes. El nou model, creat utilitzant tècniques d’edició gènica, progressa de forma extremadament similar a com ho fa la malaltia en els nens, sovint nounats. Aquest model ajudarà a comprendre millor les leucèmies de cèl·lules B amb fusions MLL::AF4, que s’observen en el 80% dels casos de leucèmies en lactants i s’associen a un mal pronòstic.

La leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B (LLA-B) és un dels càncers pediàtrics més freqüents. Si bé la supervivència a la malaltia és, en termes generals, superior al 80%, alguns subtipus tenen mal pronòstic i encara estan lluny d’aquestes xifres. És el cas de les LLA-B portadores de la fusió entre els gens MLL i AF4, que tenen una supervivència inferior al 40% i per les quals encara no existia un model fidedigne que permetés estudiar-les a fons.

Un equip científic, dirigit pel Dr. Pablo Menéndez, de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, centre CERCA de la Generalitat de Catalunya, ha presentat el primer model cel·lular capaç de comportar-se tal i com ho fa la malaltia en pacients. L’estudi, liderat per la Dra. Clara Bueno, de l’Institut Josep Carreras, i el Dr. Raúl Torres-Ruiz, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), s’ha publicat a la revista Blood, màxim referent internacional en el camp de l’hematologia. El model ha sigut creat mitjançant l’edició gènica tant de cèl·lules fetals com neonatals, proporcionades pel Banc de Sang i Teixits de Barcelona i el MRC/Wellcome Trust Centre (Regne Unit). Per a l’edició, s’ha utilitzat l’eina CRISPR-Cas9, una de les últimes revolucions en el camp de la biologia molecular.

Les fusions gèniques tenen la capacitat de produir proteïnes de fusió, de vegades amb funcions noves i inesperades. La fusió MLL::AF4 en la LLA-B infantil es produeix durant el desenvolupament del fetus i implica l’intercanvi d’ADN entre els cromosomes 4 i 11. La proteïna resultant és capaç d’activar un conjunt de mecanismes cel·lulars, tant genètics com epigenètics, que porten a la transformació leucèmica de la cèl·lula en un període de temps que pot ser molt curt, en funció dels fragments d’ADN que estiguin implicats en el nou gen de fusió.

En aquest sentit, és coneguda l’existència de diversos subtipus de la LLA-B amb fusió MLL::AF4, en funció dels fragments fusionats. La LLA-B infantil (menors d’un any) mostra la fusió a partir dels introns 11 i 12, mentre que en la leucèmia en infants majors d’un any, la fusió es produeix a partir de l’intró 10. L’equip d’investigadors ha demostrat que el nou model és capaç de reflectir de forma fidedigna aquestes diferències, la qual cosa representa un avenç important.

Els resultats de la recerca demostren que les diferències entre subtipus de LLA-B infantil amb fusió MLL::AF4 estan relacionades amb els fragments d’ADN implicats a la fusió gènica, i no tant amb el moment d’aparició de l’alteració, i proporcionen a la comunitat científica un nou model cel·lular de la malaltia, robust i més pròxim al que passa en els pacients. Una herramienta que será esencial en los próximos años para comprender mejor la LLA-B MLL::AF4 infantil y desarrollar estrategias terapéuticas específicas que mejoren su tasa de supervivencia. Una herramienta que será esencial en los próximos años para comprender mejor la LLA-B MLL::AF4 infantil y desarrollar estrategias terapéuticas específicas que mejoren su tasa de supervivencia.

Aquest estudi ha rebut el suport de la Fundació Unoentrecienmil, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), l’Associació Héroes Hasta la Médula a través de la Fundació Josep Carreras, el Ministeri de Ciència i Innovació i l’Institut de Salut Carlos III.

«Match Tour»: la nova campanya de l’ONT, les comunitats autònomes i la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia per fomentar la donació de medul·la òssia

La campanya busca potenciar la inscripció de nous donants d’entre 18 i 40 anys, especialment homes, i assolir els 500.000 donants registrats al REDMO, objectiu del Pla Nacional de Medul·la Òssia Des d’aquest divendres, un autobús recorrerà 17 ciutats d’Espanya al llarg de 45 dies, amb actuacions i activitats de divulgació La possibilitat de trobar un donant de medul·la no emparentat compatible és d’1 entre 3.500

El ministre de Sanitat en funcions, José Miñones, ha presentat aquest dimecres el «Match Tour», la nova campanya emmarcada dins del Pla nacional de medul·la òssia (PNMO), una iniciativa conjunta de l’ONT, de les comunitats autònomes i de la Fundació Internacional Josep Carreras contra la Leucèmia.

Impulsar el Registro Español de Donantes de Médula Ósea (REDMO) con la incorporación de personas jóvenes es el principal objetivo de la campaña «Match Tour. Un tour per l’amor, l’amor per la vida»,amb motiu del Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia, que se celebra cada any el tercer dissabte de setembre.

El ministre ha estat acompanyat en l’acte per la secretaria d’Estat de Sanitat, Siliva Calzón, la directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, la directora del REDMO, la doctora Juliana Villa, la infermera divulgadora Esther Gómez, la pacient trasplantada de medul·la òssia María Revuelta i Marcos de La Fuente, donant de medul·la òssia.

En la seva intervenció, Miñones ha animat els més joves a informar-se adequadament sobre la donació de medul·la òssia i a inscriure’s al REDMO, gestionat per la Fundació Josep Carreras, per designació del Ministeri de Sanitat: «Fer-se donant de medul·la òssia és una decisió valenta. Demostra una solidaritat extraordinària amb qualsevol ciutadà del món que pugui necessitar un trasplantament i no compti amb un donant compatible al seu entorn familiar. Amb una bona informació i un petit gest, es pot salvar una vida»..

La iniciativa «Un matx x una vida» va començar el 2019. Aquesta nova campanya busca atreure l’atenció dels donants potencials més joves, d’entre 18 i 40 anys, especialment homes, i arribar als 500.000 donants inscrits en el REDMO, en línia amb els objectius del Pla nacional de medul·la òssia.

Un recorregut per 17 ciutats espanyoles en 45 dies

El lema triat manté la mateixa línia de la proposta anterior, però es tradueix en una acció més directa. «Match Tour. Un tour per l’amor, l’amor per la vida» parteix, novament, d’una analogia sobre l’ús d’aplicacions per buscar parella i les dificultats per trobar l’adequada. En aquesta ocasió, serà un autobús el que, al llarg de 45 dies, recorrerà 17 ciutats espanyoles, a les quals s’ha volgut sumar Andorra.

Com s’explica en la informació que es facilitarà als interessats, la probabilitat de trobar un donant de medul·la òssia no emparentat compatible és d’1 entre 3.500. La campanya busca conscienciar i informar els més joves, en un ambient distès, per la qual cosa, a l’autobús, s’hi faran actuacions i jocs. A més, un equip de professionals sanitaris proporcionarà informació específica sobre el que implica aquest tipus de donació i registrarà com a donants a les persones que ho desitgin. Es comptarà amb una zona específica habilitada per extreure mostres dels donants registrats in situ.

Les ciutats, a més d’Andorra, on es presentarà la campanya són: Barcelona, Bilbao, Càceres, La Laguna, Logronyo, Madrid, Múrcia, Oviedo, Ciutat de Palma, Pamplona, Salamanca, Santander, Santiago de Compostela, Sevilla, Toledo, València i Saragossa.

La campanya arrenca aquest mateix divendres a Barcelona i es prolongarà fins al 31 d’octubre a Madrid. L’adreça per accedir al web creat específicament per a això és www.unmatchxunavida.com, en el qual es trobarà tota la informació pràctica sobre la ruta de l’autobús. La campanya es pot seguir a través dels perfils oficials de les xarxes socials de l’ONT, les coordinacions autonòmiques de trasplantaments i la Fundació Josep Carreras.

Miñones també ha subratllat la millora qualitativa dels tipatges (caracterització dels donants) del PNMO per incrementar-ne l’efectivitat. «Tenir molts donants registrats no serveix de gaire si després no poden donar», ha explicat. Aquest objectiu se centra en la incorporació de donants masculins per equilibrar el gènere de les persones inscrites al Registre i rejovenir-lo.

Les dades del REDMO precisament demostren la necessitat d’incorporar homes al Registre, ja que, el 2022, el 64 % dels donants eren dones i el 36 % eren homes. No obstant això, les possibilitats que un home arribi a ser donant efectiu tripliquen les de les dones, atès que són els més sol·licitats pels equips, perquè la seva donació es relaciona amb millors resultats després del trasplantament. Referent a l’edat, la meitat de tots els donants disponibles eren menors de 40 anys, segons recull la memòria del REDMO del 2022, i l’edat mitjana dels donants incorporats el 2022 és de 27 anys.

Millorar l’autosuficiència, és a dir, la capacitat de trobar un donant al Registre espanyol per a un pacient resident al nostre país és un altre dels aspectes prioritaris per al PNMO. En aquest sentit, l’objectiu és aconseguir que el 35 % dels trasplantaments de medul·la òssia de donant no emparentat a Espanya es facin amb donants inscrits al REDMO. Des de principis d’any, la nostra autosuficiència es xifra en un 34 %. El 2012, amb prou feines era del 4%.

La donació de medul·la òssia en dades

  • Espanya té ja més de 480.000 donants de medul·la en el REDMO (incorporats fins a l’1 de setembre de 2023) dels quals un 16% (74.720) són residents a Catalunya. A aquests donants s’hi afegeixen 62.409 unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades a Espanya (19.006 unitats a Catalunya), un 8 % de les emmagatzemades arreu del món (804.832), la qual cosa el converteix en el registre més gran d’Europa i el tercer a escala global, darrere dels Estats Units i Taiwan.
  • Des que l’ONT va posar en marxa el PNMO a finals del 2012 fins avui, el nombre de donants quasi s’ha multiplicat per 5 (ha passat de 107.000 a més de 480.000) i les donacions efectives han augmentat en un 800 % (han passat de 35 el 2012 a 320 el 2022).
  • En el primer semestre de 2023, s’han fet 209 donacions efectives, 55 de les quals s’han fet a Catalunya. El creixement de les donacions efectives (30 % el 2022 i 30 % el 2023) situa el REDMO en 4a posició a Europa i en 11a posició a escala mundial quant a eficiència.
  • Al món hi ha més de 40 milions de donants de medul·la òssia registrats. Quan un equip mèdic sol·licita un donant, el REDMO el busca per tot el món.
  • Les sol·licituds de donacions efectives de donants del REDMO per part de registres internacionals van augmentar l’any passat un 40 % respecte al 2021.
  • En la actualidad la mediana del tiempo de búsqueda para encontrar un donante compatible a través del REDMO es de 27 días.

Paper de la Fundació Josep Carreras i del REDMO

El REDMO va ser creat per la Fundació Josep Carreras el 1991. El ple desenvolupament es va aconseguir el 1994, amb la seva integració a la xarxa assistencial pública mitjançant la signatura del primer Acord marc entre la Fundació Josep Carreras, el Ministeri de Sanitat i l’ONT.

El REDMO és l’únic programa oficial a Espanya encarregat de la gestió de la base de dades dels donants de medul·la òssia, dades que es reben directament de les comunitats autònomes; de la cerca a escala mundial de donants compatibles per als pacients espanyols i de la coordinació del transport de la medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical des del lloc d’obtenció fins al centre de trasplantament. El REDMO rep, a més, sol·licituds de cerca de donants espanyols compatibles per a pacients estrangers cursades pels registres d’altres països.